La Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha publicat una nota informativa dirigida a facilitar pautes orientatives per a la unificació dels criteris dels diferents actuants en l’elaboració de l’informe en ERTO de força major per rebrots.
L’informem que la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha publicat una nota informativa amb pautes orientatives en relació a la suspensió de contractes i reducció de jornada per força major en l’aplicació de la disposició addicional primera 2 del RDL 24/2020 de 26 de juny, de mesures socials de reactivació de l’ocupació i protecció del treball autònom i de competitivitat del sector industrial.
Després de la regulació dels ERTO per força major que tinguessin com a causa directa les pèrdues de l’activitat per la crisi sanitària, prevista en l’art. 22 del RDL 8/2020 de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, el RDL 24/2020, de 26 de juny, ha limitat l’aplicació de l’art. 22 del RDL 8/2020 als ERTO sol·licitats abans de la seva entrada en vigor (27 de juny de 2020) i amb una durada com a màxim fins al 30 de setembre de 2020.
Així, la DA 1r 2 del RDL 24/2020 estableix que “les empreses i entitats que, a partir de l’1 de juliol de 2020, tinguin impedit el desenvolupament de la seva activitat per l’adopció de noves restriccions o mesures de contenció que així ho imposin en algun dels seus centres de treball” puguin gaudir de diverses exempcions.
La tramitació i autorització dels expedients de regulació d’ocupació per força major s’ha de realitzar conformement a l’art. 47.3 i al 51.7 de l’ET i el seu desenvolupament reglamentari del RD 1483/2012 de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada.
El que s’ha dit implica que l’informe de la ITSS té caràcter preceptiu i haurà de ser remès com més aviat millor, resultant aplicable a aquests expedients els elements comuns que han de concórrer en tot expedient de força major temporal:
“- Ha d’existir un esdeveniment imprevisible, entès com a impossibilitat circumstancial de prevenir-lo.
– Ha de ser irresistible o inevitable, emprant la diligència deguda que racionalment es pogués aplicar.
– Ha de ser extern a la voluntat de l’empresari.
– Ha d’impedir temporalment el compliment, en tot o en part, de l’obligació i provenir d’una causa estranya a la relació obligacional mateixa.
– Ha d’existir una relació de causa efecte entre l’esdeveniment que revesteixi aquestes característiques i el compliment de l’obligació, total o parcial.”
I “es podrà considerar que concorre la força major quan no sigui possible el desenvolupament de l’activitat per noves restriccions o mesures de contenció.”. “Per això, a la vista d’aquest caràcter genèric, s’haurà de considerar en principi causa vàlida motivadora de l’expedient de regulació d’ocupació qualsevol tipus de restricció o mesura de contenció, sempre que afecti directament l’activitat d’un centre de treball, i així s’acrediti per l’empresa”. És indiferent com sigui l’autoritat, l’essencial és la seva competència per adoptar la mesura.
Per tot això, serà necessari acreditar la relació de causalitat entre les restriccions i les mesures de contenció i les seves conseqüències amb l’ocupació així com la valoració de la proporcionalitat de la mesura, ja que no es pot oblidar que l’ERTO per força major, persegueix alliberar a l’empresari de la càrrega d’abonar salari quan la prestació laboral esdevé impossible per un fet extern. Així, conclou la nota que “caldrà que l’empresa acrediti, de la manera més objectiva i concreta possible, una correlació entre la causa (les restriccions o mesures de contenció) i la conseqüència (la impossibilitat de desenvolupar l’activitat). Deixant clar que “en els casos en què no s’acrediti aquesta correlació, i havent-hi reducció de l’activitat de l’empresa, ens podríem trobar davant un ERTO per altres causes, però no per causa de força major”.
Respecte a la concurrència d’expedients previs previst en la Disposició Addicional Primera.4 del RDL 24/2020, de 26 de juny, s’indica en l’apartat 6 de la nota informativa que: “Aquests ERTO són compatibles amb els expedients basats en les causes dels articles 22 i 23 del Reial decret llei 8/2020, tant els de força major total com els de força major parcial, preexistents i també són compatibles amb qualsevol altre expedient de regulació temporal d’ocupació preexistent que no estigui relacionat amb la COVID-19 i amb la regulació específica aprovada des de la declaració de l’estat d’alarma.”
Per a obtenir més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres!
