En el disseny i execució d’una obra, són diversos els actors que intervenen (arquitecte, aparellador, director d’obra, constructor, promotor, etc.), per la qual cosa, de vegades, pot resultar complex de determinar qui és el concret causant del dany. Li ho expliquem…
Trobar defectes de construcció en un habitatge després de la seva adquisició és una cosa habitual al nostre país. Els processos de construcció d’habitatges són duts a terme per diversos subjectes constructors (promotors, arquitectes, aparelladors…) i la mala coordinació entre ells pot donar lloc a l’aparició de diversos defectes en l’habitatge adquirit.
No cal dir que la compra de l’habitatge habitual és la gran inversió que realitzen moltes famílies a Espanya. D’aquí la importància que la inversió no surti malament i els disgustos i maldecaps que comporta una obra mal realitzada.
En les següents línies, li exposem uns conceptes bàsics sobre el tema, emmarcats en el que disposa la norma que regula aquest tipus de situacions, que és la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE), que va entrar en vigor l’any 1999
1.- Què cal entendre per dany?
Es pot definir de forma general com un menyscapte o falta d’idoneïtat d’una cosa per al seu ús habitual. En un habitatge pot ser des de les anomalies estructurals més greus que afecten l’habitabilitat, fins a simples defectes funcionals o d’acabat.
2.- Tots els danys són reclamables?
Sí, sempre que entrin dins del concepte de dany enunciat anteriorment. La polèmica es pot centrar en si les “anomalies” estètiques són reclamables; entenem que sí, quan impliquin incompliment de contracte, provoquin disfuncions en l’ús de l’habitatge o suposin diferències importants sobre el disseny acordat entre el comprador i el promotor/constructor.
3.- A qui es pot reclamar?
En el disseny i execució d’una obra, són diversos els actors que intervenen (arquitecte, aparellador, director d’obra, constructor, promotor, etc.), per la qual cosa pot resultar complex, de vegades, determinar qui és el causant del dany, per la qual cosa la llei permet dirigir la reclamació conjuntament contra tots ells o contra alguns, ja que en última instància, serà una sentència judicial la que establirà les culpes, si n’hi ha, i dirimirà les responsabilitats, en cas que n’hi hagi, entre els diversos actors demandats.
4.- Quan s’ha de reclamar?
La LOE indica, en el seu article 18, que les accions judicials per exigir la responsabilitat pels danys materials provinents dels vicis o defectes prescriuran en el termini de dos anys a comptar des que es produeixin aquests danys. És a dir, que el termini per poder reclamar no s’inicia en el moment de la compra o recepció de l’obra, sinó en el moment en què es manifestin els danys produïts per un vici o defecte en la construcció (p. ex., aparició d’esquerdes, humitats, etc., que puguin ser atribuïdes a un mal disseny o execució).
Tot això sense perjudici dels terminis corresponents a incompliments contractuals, si n’hi ha.
5.- Durant quant temps responen els intervinents en l’obra?
La LOE recull tres terminis diferents en funció de la gravetat dels danys de què es tracti, de manera que, com més greus, el termini de responsabilitat és més llarg:
- 10 anys, per als danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes que afectin els fonaments, suports, bigues, forjats, murs de càrrega o altres elements estructurals, i que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici.
- 3 anys, per als danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que ocasionin l’incompliment dels requisits d’habitabilitat.
- 1 any, per als danys materials per vicis o defectes d’execució que afectin elements de terminació o acabat de les obres.
