Desallotjament d’Immobles

L’informem que la Fiscalia General de l’Estat ha emès la Instrucció núm. 1/2020, de 15 de setembre (publicada al BOE el 25-09-2020) que unifica criteris d’actuació enfront dels delictes de violació de domicili i usurpació de béns immobles en la qual insta els fiscals a facilitar el desallotjament d’immobles ocupats, que pot permetre al propietari, acudint a la via penal, d’aconseguir el desallotjament d’immobles de manera ràpida.

La Instrucció efectua un estudi dels tipus penals d’ocupació immobiliària i de violació de domicili, considerant com a tal les denominades segones residències o residències de temporada, i dóna resposta a les diferents situacions que es plantegen en la pràctica, fent especial referència als fets d’aquesta naturalesa comesos en l’àmbit de la delinqüència organitzada.

La Instrucció té per objecte que els fiscals reforcin la seva intervenció en defensa dels drets de les víctimes i dels perjudicats per aquests delictes, recorrent amb la màxima immediatesa a les eines legals disponibles en el nostre ordenament jurídic, capaços de restablir el legítim dret del denunciant i evitar la persistència en el temps de la conducta delictiva en tant que es tramita el corresponent procediment.

Ocupació il·legal: procediment penal

Fins ara, l’habitual quan es produeix l’ocupació il·legal d’un immoble és acudir als tribunals de la jurisdicció civil, perquè el procediment penal és, en general, més lent (i sovint acaba arxivant-se o amb l’absolució de l’acusat).

No obstant això, mitjançant aquesta Instrucció permet al propietari, acudint a la via penal, d’aconseguir el desallotjament de manera ràpida.

Tipus de delicte

En els casos d’ocupació il·legal d’un immoble, la persona que realitza aquesta actuació pot cometre algun d’aquests dos delictes:

• Violació de domicili. Aquest delicte consisteix a entrar en un domicili aliè (o mantenir-s’hi en contra de la voluntat del seu habitant), i la pena pot ser de presó. Aquest delicte protegeix la intimitat, per la qual cosa es comet quan s’ocupa una residència habitual o una segona residència (sempre que el seu propietari hi realitzi la seva vida privada, encara que sigui ocasionalment; per exemple, el cap de setmana).

• Usurpació d’immobles. Aquest delicte consisteix a ocupar, sense autorització, un immoble, un habitatge o un edifici aliens que no constitueixin residència (o mantenir-s’hi en contra de la voluntat del titular), i la pena és de multa. El delicte es pot cometre, per exemple, quan s’ocupen pisos deshabitats.

La Instrucció té com a objectiu principal agilitar aquests procediments per restituir el bé al seu propietari, sense haver d’esperar que es dicti sentència ferma, i això a fi d’obtenir la protecció immediata del perjudicat, evitant així les nefastes conseqüències de la prolongació del procediment en el temps.

Mesures cautelars

Pel que fa a les mesures cautelars, la Instrucció pauta a la fiscalia al fet que s’insti el jutge perquè procedeixi al desallotjament dels ocupants il·lícits i restitueixin l’immoble als posseïdors quan es compleixin els requisits per a això, tot això després d’un judici de ponderació raonat d’aquests.

Així, s’estableix que “amb caràcter general, s’estimarà pertinent sol·licitar la mesura cautelar de desallotjament i restitució de l’immoble en aquells supòsits en els quals s’apreciïn sòlids indicis de l’execució del delicte de violació de domicili o usurpació i es verifiqui, a més, l’existència d’efectes perjudicials per al legítim posseïdor”.

En tots dos casos el jutge pot ordenar com a mesura cautelar (mentre es tramita el procediment) el desallotjament immediat de l’immoble. Però fins ara només sol·licitava aquesta mesura el perjudicat (poques vegades el fiscal), i els jutges l’adoptaven en pocs casos. Tanmateix, això pot canviar a partir d’ara, perquè la instrucció estableix que el fiscal sol·licitarà aquesta mesura cautelar si es compleixen els següents requisits:

• Que s’apreciïn sòlids indicis de l’execució del delicte (de violació de domicili o d’usurpació).

• Que es produeixin perjudicis al propietari que justifiquin la necessitat de posar fi a l’ocupació abans que acabi el procediment.

Aquest segon requisit es compleix fàcilment en els delictes de violació de domicili.

Quant als d’usurpació:

• Persona física. La instrucció indica que la mesura cautelar serà adequada si el perjudicat és persona física (o persona jurídica pública o entitat sense ànim de lucre d’utilitat pública). Per exemple, si l’immoble s’està intentant vendre o llogar (o s’està reformant per a això), es podrà al·legar l’existència de perjudicis que justifiquen el desallotjament.
• Persona jurídica. També es pot demanar la mesura cautelar si la víctima és una persona jurídica privada (una SL, una SA, etc.), encara que en aquest cas pot ser que el criteri sigui més restrictiu. Si es tracta d’un habitatge deshabitat que no s’està comercialitzant (que és freqüent en immobles de societats), es podrien al·legar, per exemple, els perjudicis causats als veïns (aportant un certificat de l’administrador de la comunitat que indiqui les molèsties produïdes). També convé aportar els rebuts de subministraments i de comunitat, per acreditar que l’habitatge no està abandonat.

Per a obtenir més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres!