Una entitat que ha paralitzat la seva activitat a conseqüència de la COVID-19, com afecta l’amortització de l’immobilitzat?
Si s’utilitza el mètode d’amortització segons les taules establertes en la Llei de l’impost sobre societats, es podrà modificar el coeficient d’amortització aplicat dins del coeficient màxim i període màxim que s’hi recull, però no prorratejar l’import resultant del coeficient triat.
L’amortització comptable és un dels conceptes fonamentals per a l’administració del seu negoci, amb un impacte directe en la seva rendibilitat i en el pagament de l’IRPF en el cas dels autònoms i de l’impost sobre societats en el cas de les pimes.
Un dels càlculs que s’ha de realitzar al final dels exercicis econòmics de la seva empresa o activitat professional és l’amortització dels actius. I és que hi ha adquisicions de béns destinades al desenvolupament de la seva activitat que suposen un gran desemborsament monetari (maquinària, un cotxe, un ordinador, etc.) i que, inevitablement, sofriran una depreciació i perdran part del seu valor amb el pas del temps.
Aquesta depreciació és el que entenem, tant en comptabilitat com en fiscalitat, com a amortització.
Ara bé, a conseqüència de la situació que s’ha produït per l’estat d’alarma a causa de la COVID-19, és possible que durant diversos mesos part de l’immobilitzat material de l’empresa s’usi per sota de la seva utilitat normal o fins i tot quedi sense ús. En aquests casos ens podem preguntar:
Què passa amb l’amortització? Una entitat que ha paralitzat la seva activitat a conseqüència de la COVID-19 haurà de prorratejar l’amortització dels elements de l’immobilitzat per deduir únicament la corresponent al període en què ha estat exercint l’activitat?
No amortitzar els immobles, la maquinària o qualsevol altre tipus d’immobilitzat el temps que ha estat parada l’activitat pot semblar lògic tenint en compte que no s’ha utilitzat durant aquest període i a més així reduïm les despeses amb l’objectiu de reduir les pèrdues que segurament ens trobem al final de l’exercici per la situació provocada per la COVID-19.
En aquest sentit, per saber si aquesta manera d’actuar és correcta, ens hem de dirigir a la Resolució de 1 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries, en l’article segon apartat 3 de la qual estableix:
3. Amortització.
1. L’amortització s’identifica amb la depreciació que normalment sofreixen els béns d’immobilitzat pel seu funcionament, ús i gaudi, i s’ha de valorar, si escau, l’obsolescència tècnica o comercial que pogués afectar-los. La dotació anual que es realitza, expressa la distribució del preu d’adquisició o cost de producció durant la vida útil estimada de l’immobilitzat.
2. Per això, l’amortització s’haurà d’establir de manera sistemàtica i racional en funció de la vida útil dels béns i del seu valor residual, atesa la depreciació considerada com a normal per les causes assenyalades anteriorment.
Aquesta regla només es pot exceptuar quan l’actiu no està sotmès a desgast pel seu funcionament, ús, obsolescència o gaudi.
Per tant, la resolució de l’ICAC de 1 de març estableix que l’amortització no cessarà quan l’actiu estigui sense utilitzar o s’hagi retirat temporalment de l’ús, tret que es trobi totalment amortitzat, amb independència de la necessitat de revisar el seu patró de consum.
Tenint en compte que l’activitat ha estat suspesa es podria argumentar que l’actiu no està sotmès a desgast, ja que no s’usa ni està en funcionament, la qual cosa donaria peu a deixar d’amortitzar l’immobilitzat durant aquest període, amb l’anotació d’aquesta circumstància en la memòria dels comptes anuals.
No obstant això, tenint en compte que es tracta d’una situació conjuntural, no sembla concorde al que s’estableix en la normativa comptable interrompre o disminuir l’amortització de l’actiu, tret que per les característiques de l’immobilitzat i la metodologia utilitzada en el càlcul de la seva amortització (per exemple, per unitat produïda) la inactivitat sí que sigui un factor determinant encara que hagi estat temporal.
D’altra banda, tingui en compte que la falta d’ús sí que podria donar lloc a un minvament en el seu valor el que provocaria el registre de la corresponent deterioració.
Per part seva, l’AEAT ha manifestat que segons l’article 12 de la LIS si s’utilitza el mètode d’amortització segons les taules establertes en aquest article, es podrà modificar el coeficient d’amortització aplicat dins del coeficient màxim i període màxim que s’hi recull, però no prorratejar l’import resultant del coeficient triat.
Per a obtenir més informació no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres!
