Des del nostre punt de vista, aquests resultats no poden justificar que per triomfar hagis de fracassar repetidament com a emprenedor o emprenedora. Potser hauríem de buscar explicacions a aquests resultats estadístics, a com es llança un projecte sense una profunda anàlisi prèvia, o al convenciment de l’emprenedor que ho sap tot i que no requereix assessors que l’ajudin a analitzar, abans de llançar-se a l’aventura i posar en risc el capital invertit.
És cert que moltes empreses passen per etapes de falta de liquiditat o d’insolvència. Per això és important controlar els KPI. Si passa un any i els indicadors financers i econòmics demostren una caiguda continua, si segueix l’absència de liquiditat, si ja no vens o vens menys, si comencen les diferències entre socis, si afecta l’estat d’ànim dels equips, o si estàs ajornant pagaments, tot això són indicadors de què estàs entrant en una situació crítica o arribant al final. Aquest és el panorama que s’hauria d’evitar amb el control constant dels resultats per part dels assessors, i si s’arriba a aquest panorama, els assessors han d’ajudar-te a replantejar amb urgència el projecte, prendre serioses decisions o preparar el final del projecte de la manera menys traumàtica.
Els assessors i assessores són els que disposen de tota la informació de la companyia i tenen el deure de detectar els primers símptomes i provocar els canvis necessaris per evitar el tancament de l’empresa.
L’objectiu final dels assessors ha de ser blindar l’empresa i fer-la créixer.