Els qui van veure desestimada la sol·licitud de devolució de l’IRPF pagat per la prestació de maternitat/paternitat poden tornar a sol·licitar-la.
Com ja sabrà, la sentència del Tribunal Suprem de 3 d’octubre del 2018 (sentència 1462/2018) va fixar com a doctrina legal que “les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social estan exemptes de l’IRPF”.
La Direcció General de Tributs va interpretar que aquesta doctrina és igualment aplicable a les prestacions per paternitat percebudes de la Seguretat Social.
El Tribunal Suprem ha estimat que no només les prestacions per maternitat concedides per les autonomies o administracions locals són rendes exemptes, tal com indica l’article 7.h) de la Llei de l’IRPF, sinó que aquest criteri s’estén a tota les administracions amb independència de la seva territorialitat.
Com a conseqüència d’aquesta sentència, Hisenda s’ha vist obligada a canviar el criteri conforme a l’indicat pel Tribunal Suprem i resoldre les reclamacions que estiguessin en curs amb anterioritat a l’anunci d’aquesta sentència (3 d’octubre del 2018). A més, els contribuents afectats podran reclamar la devolució de l’IRPF de les prestacions per maternitat des de 2014 i d’ara endavant (les que no estiguin prescrites pel termini de 4 anys). Així, els qui van tributar per elles en anys no prescrits (entre 2014 i 2017) poden sol·licitar, a través d’un formulari disponible en la web de l’AEAT, la devolució de l’IRPF pagat en excés.
Recursos desestimats
No obstant això, hi ha contribuents que en el seu moment van reclamar la devolució del que havien tributat i van obtenir una resposta negativa (perquè en aquest moment els tribunals encara no havien obligat Hisenda a canviar la seva postura). I si no van reclamar contra la denegació, ja s’ha convertit en ferma i, en teoria, ja no poden reclamar res.
Nou criteri d’Hisenda: sol·licituds de devolució per motiu de maternitat/paternitat quan existeix una resolució desestimatòria i ferma prèvia
Doncs bé, aquests contribuents també poden reclamar la devolució sempre que no hagin transcorregut més de quatre anys des de la notificació de la resolució desestimatòria que va posar fi al procediment.
Segons criteri dels serveis jurídics del Ministeri d’Hisenda, el caràcter retroactiu de la modificació efectuada pel Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre, en la lletra h) de l’article 7 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, permet realitzar les devolucions que procedeixin pel motiu de maternitat/paternitat fins i tot en els casos en què s’hagués presentat prèviament una altra sol·licitud que hagués estat desestimada i aquesta situació hagués adquirit fermesa.
Per exemple: si un contribuent va tributar per la prestació de maternitat en 2011 i a principis del 2013 va sol·licitar la devolució, rebent una resposta negativa el 2 de desembre del 2015, disposa de termini fins al 2 de desembre del 2019 per presentar un escrit a l’AEAT i sol·licitar la devolució de l’IRPF del 2011.
La fermesa es pot haver produït per no haver interposat cap mena de recurs o reclamació contra la resolució, o bé perquè s’haurien desestimat tots els recursos o reclamacions interposats.
Dins d’aquesta situació general podem trobar dos supòsits:
- El beneficiari potencial encara no ha presentat una segona sol·licitud. Pot presentar una segona sol·licitud si no ha prescrit l’exercici fiscal en què ha obtingut la prestació/retribució de maternitat/paternitat.
S’ha de tenir en compte que tant la presentació de la primera sol·licitud com la notificació de la resolució desestimatòria d’aquesta sol·licitud hauran interromput la prescripció. Per tant, avui dia l’exercici fiscal no estarà prescrit si no han transcorregut quatre anys des de la data de notificació a l’interessat de la resolució o sentència desestimatòria que va esdevenir ferma.
La presentació de la segona sol·licitud es podrà efectuar de la forma següent:
- Si la prestació/retribució correspon als anys 2015, 2016 o 2017, el beneficiari potencial podrà utilitzar el formulari específic disponible a aquest efecte en la pàgina web de l’Agència Tributària (www.agenciatributaria.es), en el qual haurà d’indicar en quins d’aquests anys ha percebut la renda i un número de compte bancari de la seva titularitat, on s’abonarà la devolució que procedeixi.
- Si la prestació/retribució correspon a anys anteriors a 2015, el beneficiari potencial haurà de presentar una sol·licitud ordinària, no subjecta a model, en la qual haurà de facilitar el seu nom, cognoms i NIF, juntament amb l’any de percepció de la prestació i el número IBAN d’un compte bancari del qual sigui titular.
En cap dels dos casos és necessari adjuntar a la sol·licitud un certificat de la Seguretat Social, de la mutualitat de previsió social o de l’entitat pagadora, acreditatiu de les prestacions o retribucions per maternitat/paternitat percebudes, ja que en el cas que aquest certificat no es trobi en l’expedient de la primera sol·licitud, l’AEAT recollirà directament del pagador tota la informació necessària per a la resolució del procediment.
- El beneficiari potencial ja ha presentat una segona sol·licitud dins del termini de prescripció.
Aquesta segona sol·licitud es resoldrà en sentit positiu, acordant les devolucions que procedeixin.
Si la segona sol·licitud s’hagués resolt en sentit negatiu, l’interessat podrà presentar un escrit, per registre electrònic en l’enllaç següent:
Rectificació d’autoliquidacions de Gestió Tributària
L’escrit també es pot presentar l’escrit en qualsevol registre de qualsevol administració, mostrant la seva oposició a la resolució, al qual l’administració contestarà positivament en cas que procedeixi.
L’escrit només haurà de contenir els cognoms, nom i número de DNI de l’interessat, sol·licitant de nou la devolució de l’IRPF de l’any en què va percebre la prestació exempta i el número IBAN d’un compte bancari del qual sigui titular.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
