El passat 26 de febrer, la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social va adoptar el Criteri 2/2020 on s’estableix que els períodes d’aïllament preventiu (quarantenes) al fet que es vegin sotmesos els treballadors pel coronavirus SARS-CoV-2 (sense necessitat que aquestes persones estiguin malaltes a causa de l’epidèmia), seran considerats «com a situació d’incapacitat temporal derivada de malaltia comuna».
L’impacte de la crisi sanitària pel coronavirus SARS-CoV-2 en l’àmbit empresarial pot tenir conseqüències des del punt de vista contractual, processal, laboral, regulador i fins i tot penal. L’àmplia casuística requereix un tractament individualitzat i des d’una perspectiva legal multidisciplinària.
Què és el coronavirus i com prevenir el contagi
Els coronavirus són una família de virus que afecten animals, però alguns d’ells tenen la capacitat de transmetre’s a les persones. Els símptomes del 2019 n-CoV, són tos, mal de coll, febre, sensació de falta d’aire. En els casos de més gravetat pot causar pneumònia, fallada renal i fins i tot la mort. La infecció pot contreure’s pel contacte amb animals infectats o per contacte estret amb persones malaltes, a través dels esternuts o secrecions respiratòries.
Des de l’inici de l’epidèmia el Ministeri de Sanitat ha estat informant sobre les recomanacions a seguir per prevenir el contagi d’aquest virus, amb unes senzilles pautes generals:
- Rentar-se les mans freqüentment, amb aigua i sabó, especialment després del contacte amb malalts.
- Evitar el contacte amb persones que puguin patir aquesta malaltia i amb el seu entorn, o amb aquelles que presentin tos o esternuts.
- Mantenir una distància d’un metre amb les persones que presenten aquests símptomes
- Cobrir-se la boca i nas amb mocadors d’un sol ús o amb una tela en tossir o esternudar i rentar-se les mans.
Com afecta en l’àmbit laboral?
Des del punt de vista laboral, amb l’arribada dels primers casos d’afectats pel coronavirus a l’Estat, molts empresaris s’estan preguntant què passaria si Espanya hagués d’afrontar una situació com la que està sofrint Itàlia.
En aquest cas, les empreses podrien haver de fer front a diferents tipologies de situacions, entre altres:
1. La consideració com a situació d’incapacitat temporal derivada de malaltia comuna de les absències dels empleats a conseqüència de quarantenes obligatòries i imposades per l’autoritat sanitària.
Respecte a aquesta qüestió, el passat 26 de febrer, la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, va adoptar el Criteri 2/2020 per donar resposta a la qüestió relativa a la situació dels treballadors que després del seu contacte amb un cas de virus SARS-CoV-2, poguessin estar afectats per aquesta malaltia i que, per aplicació dels protocols establerts per les autoritats sanitàries competents, es veuen sotmesos al corresponent aïllament preventiu per a evitar els riscos de contagi derivats d’aquesta situació fins que es culmina el diagnòstic corresponent.
Es planteja, en concret, la situació d’aquests treballadors enfront de la Seguretat Social fins al moment en què és possible dilucidar si estan o no efectivament perjudicats pel virus SARS-CoV-2. Durant aquest temps, els treballadors no estan afectats, en sentit estricte, per un accident o per una malaltia, però és evident, d’altra banda, que han d’estar vigilats i rebre la corresponent assistència sanitària amb vista a diagnosticar el seu estat i que estan impedits per al treball, per raons òbvies.
A fi de garantir la protecció dels treballadors durant aquests períodes d’aïllament i de dissipar els dubtes que sobre aquest tema s’han plantejat, la Direcció General, en ús de les atribucions que té conferides, davant la falta de resposta a aquesta situació en l’ordenament jurídic vigent i fins que aquesta llacuna sigui omplerta mitjançant les adaptacions normatives que resultin necessàries, adopta el Criteri al qual s’ha fet esment i que es concreta en tres punts:
U.- Els períodes d’aïllament preventiu al fet que es vegin sotmesos els treballadors a conseqüència del virus SARS-CoV-2, seran considerats com a situació d’incapacitat temporal derivada de malaltia comuna, i durant l’aïllament els afectats tindran dret a les corresponents prestacions, complerts els altres requisits en cada cas exigits, i en els termes i condicions establerts, per les normes del règim de la Seguretat Social en què es trobi enquadrat el treballador.
Atenció. Recordi que a partir del 16è dia de baixa la Seguretat Social es fa càrrec del 60% del salari d’un treballador tenint en compte la seva base reguladora i a partir del dia 21è del 75% d’aquest.
Dos.- Quan la protecció de la incapacitat temporal per contingències comunes estigui prevista com a millora voluntària, el que s’estableix en aquest Criteri serà aplicable únicament als treballadors que s’haguessin acollit a aquesta millora.
Tres.- El que es preveu en aquest Criteri serà aplicable respecte a totes les situacions d’aïllament preventiu produïdes des de la detecció del virus SARS-CoV-2.
2. La necessitat d’articular mesures de suspensió de contractes de treball
En aquells casos en què els empleats no puguin treballar per causes alienes a la voluntat de l’empresa, la llei permet suspendre els contractes al·legant causes de força major segons recull l’Estatut dels Treballadors. Es considerarà que existeix força major si es produeix un fet imprevisible o que, fins i tot previst, sigui inevitable.
Per a l’aplicació d’aquesta mesura no s’exigeix que l’empresa estigui en crisi o que concorrin causes addicionals (com a causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció) però les causes de força major sí que s’han d’haver produït per causes alienes a la voluntat de l’empresa.
En el cas d’una alerta sanitària o epidèmia en la qual el govern establís mesures cautelars que no permetessin als treballadors gaudir d’una llibertat de moviments o inclusivament haguessin de romandre en règim d’aïllament s’estarien complint els requisits d’imprevisibilitat i inevitabilitat d’una suspensió per força major.
A aquest efecte, si una empresa hagués de fer front a aquesta situació, serà l’Autoritat Laboral la que haurà de declarar la suspensió dels contractes per força major dels treballadors. L’empresa haurà de presentar una sol·licitud davant aquest organisme perquè constati la força major aportant les proves i justificacions oportunes, i aquest haurà de dictar resolució en un termini màxim de cinc dies. De la mateixa manera, l’empresa també estarà obligada a comunicar als representants dels treballadors l’inici del procediment de suspensió dels contractes per força major.
Si l’Autoritat Laboral declarés la força major, l’empresa podria suspendre els contractes dels treballadors i deixar de pagar els salaris. El temps en què els contractes podrien estar suspesos dependrà del temps que es necessités per a reactivar l’activitat normal de la companyia. Els treballadors, durant aquest període, accedirien a la desocupació consumint temps de prestació.
Cal recordar que, en cas de no prosperar la suspensió per força major o altres mesures que més tard apuntarem, sempre es podria iniciar un procediment de suspensió o ERO temporal si s’acrediten causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
Altres qüestions que també s’han de tenir presents són:
- La revisió de l’aplicació de la normativa en matèria de seguretat i salut dels treballadors.
- La creació de protocols de treball a distància dels seus empleats i d’ús de mitjans electrònics i informàtics posats a disposició.
- L’especial compliment de la normativa de protecció de dades en relació amb informació especialment sensible, com són les dades mèdiques i de salut dels treballadors.
El Ministeri de Sanitat ofereix en tot moment informació precisa i actualitzada en funció de la situació epidemiològica existent. Per a més informació:
