El contracte de comissió mercantil està previst per a regular operacions esporàdiques, no habituals, en les quals el comitent encarrega al comissionista la realització d’activitats puntuals a canvi d’una comissió. La principal diferència entre agent i comissionista és que l’activitat del primer és estable i la del segon no.
Pot ser que com a empresari o comerciant s’hagi vist necessitat en alguna ocasió d’envoltar-se o de comptar amb altres persones que l’auxiliïn en el desenvolupament de la seva activitat econòmica. En aquest àmbit, revesteix particular interès la problemàtica relativa als supòsits de col·laboració destinats a facilitar la promoció o la conclusió de contractes per compte d’un altre empresari. Són de destacar, entre aquests col·laboradors, figures clàssiques com els comissionistes, els agents i els corredors o mediadors.
Quan una empresa vol augmentar les seves vendes és freqüent que contacti amb una altra perquè vengui els seus productes a canvi d’una comissió. Doncs bé, encara que no se signi cap contracte per escrit, en aquest cas pot existir un contracte d’agència o un de comissió; i segons es tracti de l’un o l’altre, les parts tindran drets i obligacions molt diferents.
Contracte de comissió
El contracte de comissió mercantil és un típic contracte de col·laboració entre dos comerciants, o entre un comerciant i una altra persona, pel qual una de les parts (comissionista) s’obliga a realitzar, per encàrrec i compte de l’altra (comitent) una o diverses operacions mercantils a canvi d’una comissió pactada prèviament.
La seva regulació general ve establerta en els articles 244 a 280 del Codi de comerç. En el no previst en el contracte o en la legislació mercantil, s’aplicaran les normes generals del mandat civil recollides en els articles 1709 a 1739 del Codi civil.
També cal tenir en compte segons la matèria de què es tracti, l’eventual normativa especial existent per a banca, assegurances, mercat de valors i d’altres.
Com a principals característiques del contracte de comissió podem assenyalar les següents:
- El contracte de comissió és consensual i no necessita estar escrit per a ser vàlid. S’entén que el comissionista ha acceptat tàcitament la comissió si executa alguna gestió en l’acompliment de l’encàrrec que li va fer el comitent.
- El contracte ha de ser executat amb bona fe i les obligacions i drets principals són els següents (excepte pacte en contrari):
Pel comitent:
- Pagar la comissió.
- Pagar les despeses.
- Dret a revocar la comissió en qualsevol moment, quedant obligat només per les gestions practicades abans de comunicar la revocació.
Pel comissionista:
- Respon dels danys i perjudicis que s’ocasionin per no executar el mandat.
- Si s’acorda aprovisionar fons, pot no iniciar l’encàrrec mentre no els hi ingressin.
- Les mercaderies en poder del comissionista estan especialment afectes al pagament de la comissió.
- Rendir comptes econòmics.
- Respondre de la custòdia de les mercaderies que rebi.
- Prohibició de procedir contra disposició expressa del comitent, desviar fons per a finalitats diferents, la demora en la cobrança o comprar a preus més onerosos que els de mercat.
- Obligació de comunicar les notícies que afectin la negociació.
- Prohibició de delegar excepte pacte en contrari.
- Prohibició de fer de contrapartida en benefici propi del que el comitent vulgui comprar o vendre.
- Prohibició de confusió de mercaderies de diferents amos.
- Prohibició de vendre fiat o a terminis sense autorització del comitent.
- Pot garantir el cobrament, si té una comissió anomenada de “garantia”.
Diferències entre el contracte d’agència i el contracte de comissió
A vegades es planteja la polèmica de si el contracte és de comissió mercantil o d’agència.
Un comissionista realitza una o diverses operacions ocasionals en nom d’una altra empresa a canvi d’una comissió si la venda es materialitza.
Per part seva, un agent comercial es dedica a buscar clients per a un tercer a canvi d’una remuneració (que generalment és una comissió per venda). I perquè existeixi una relació contractual d’agència, és necessari que aquesta labor de cerca de clients sigui continuada o estable en el temps.
La importància radica que en el segon cas s’aplica la Llei de contracte d’agència. Per a distingir-los, el criteri és la continuïtat: el contracte d’agència és continuat i té estabilitat en el temps. L’encàrrec puntual és contracte de comissió.
Per tant, la principal diferència entre agent i comissionista és que l’activitat del primer és estable i la del segon no.
Atenció. L’agent comercial està protegit per la llei, i en finalitzar la relació pot tenir dret a una indemnització per la clientela aportada i a una altra per danys i perjudicis. El comissionista, en canvi, no té dret a aquestes indemnitzacions.
Resumint, entre les diferències entre el contracte de comissió i agència, es poden destacar les següents:
a) Enfront de la comissió que és de tracte instantani i que respon a una relació ocasional o puntual dirigida a realitzar un negoci o operació mercantil concreta, l’agència té un caràcter durador, d’exclusivitat generalment en l’objecte de la seva activitat i en la determinació del territori, participant d’una estabilitat que obliga l’agent a promoure o contractar tants negocis com siguin possibles mentre duri l’encàrrec.
b) D’altra banda, l’agent contracta o promou l’existència de relacions entre el seu comitent o mandant i els tercers en nom del principal. En la comissió, el comissionista pot exercir la seva labor representant directament o indirecta al comitent.
c) La naturalesa de l’encàrrec també sol ser diferent. Així, mentre en la comissió l’encàrrec és concret i específic relatiu a un acte o operació de comerç, en l’agència és general referint-se a diversos actes o operacions.
d) En l’agència les obligacions del principal consisteixen essencialment a pagar la retribució i facilitar a l’agent els mitjans necessaris per a exercir la seva activitat.
- Quan s’estableixi un pacte d’exclusiva a l’agent, normalment l’empresari es compromet a no designar altres agents en la mateixa zona o respecte d’un grup determinat de persones destinatàries. També es sol establir en el contracte d’agència el pacte de no competència per part de l’agent.
- En la comissió, les obligacions del comitent solen ser pagar una provisió de la retribució pactada, reemborsar al comissionista les despeses justificades i assumir els efectes del contracte que hagués signat el comissionista amb tercers.
- En la comissió, entre les fórmules més freqüents de fixar el preu o retribució pactada hi ha la de fixar un percentatge de l’import de l’operació, encara que hi ha altres fórmules. Normalment en els contractes es sol establir que aquest pagament s’efectuï una vegada complerta l’operació no naixent l’obligació si la gestió no es realitza.
- Normalment en la comissió no sol existir pacte d’exclusivitat.
e) Extinció de contracte. En cas de mort del comissionista es rescindeix el contracte, però la mort o inhabilitació del comitent no el rescindeix, encara que poden revocar-lo els seus representants.
