El Consell de Ministres ha informat de l’avantprojecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que inclou un ampli ventall de canvis, com la limitació del pagament en efectiu que passarà de 2.500 a 1.000, s’actualitzarà la llista de paradisos fiscals, hi haurà més control fiscal del mercat de criptodivises i es prohibeixen les amnisties tributàries i el “programari d’ocultació de vendes”.
Volem informar-los que el Consell de Ministres en la reunió del 19-10-2018, ha informat de l’avantprojecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que inclou un ampli ventall de canvis reguladors dirigits a assentar paràmetres de justícia tributària i facilitar les actuacions tendents a prevenir i lluitar contra el frau. Igualment, el Consell ha informat dels avantprojectes de llei sobre la creació de l’impost sobre les transaccions financeres i l’impost sobre determinats serveis digitals.
Quines modificacions conté l’avantprojecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal?
Control de les criptodivises
S’estableixen noves obligacions per obtenir informació sobre la tinença i operacions amb monedes virtuals, tant les situades a Espanya com a l’estranger si afecta a contribuents espanyols.
Així, s’exigirà informació sobre saldos i titulars de les monedes en custòdia. A més, s’estableix l’obligació de subministrar informació sobre les operacions amb moneda digital (adquisició, transmissió, permuta, transferència). També s’estableix l’obligació d’informar en el model 720 de declaracions de béns i drets a l’exterior sobre la tinença de monedes virtuals situades a l’estranger.
Prohibició del “programari d’ocultació de vendes”
També, amb l’objectiu de no permetre la producció i tinença de programes i sistemes informàtics que permetin la manipulació de dades comptables i de gestió, s’estableix la prohibició de l’anomenat “programari d’ocultació de vendes”, és a dir, programes informàtics que permeten la manipulació de la comptabilitat.
L’avantprojecte exigeix que els sistemes informàtics o electrònics que suporten processos comptables o de gestió empresarial s’ajustin a certs requisits que garanteixin la integritat, conservació, traçabilitat i inviolabilitat dels registres d’operacions. Habilita a més la possibilitat de sotmetre’ls a certificació per via reglamentària i s’estableix un règim sancionador específic en els casos de fabricació d’aquests dispositius o la seva tinença sense la certificació adequada.
Prohibició d’amnisties
Una altra mesura és la prohibició per llei d’amnisties fiscals, és a dir, la prohibició d’instruments extraordinaris de regularització fiscal, impedint que hi hagi beneficis tributaris injustificats que suposi una fallida del deure de contribuir al sosteniment de despeses de l’Estat. Aquesta mesura afectarà a grans fortunes i grans contribuents.
Lluita contra els paradisos fiscals
Es contempla l’actualització i ampliació del concepte de paradís fiscal, atenent a criteris d’equitat fiscal i transparència. A més, s’habilitarà al Govern per actualitzar la llista de paradisos. D’aquesta forma, s’inclouran, a més de països i territoris com passava fins ara, règims fiscals perjudicials que facilitin el frau fiscal.
Així mateix, s’incorporaran nous motius per a la inclusió en aquesta llista de paradisos, com a territoris on existeixi una baixa o nul·la tributació (fins ara només s’incloïa el concepte de nul·la tributació), territoris on hi hagi opacitat i falta de transparència, perquè no existeix un efectiu intercanvi d’informació tributària amb Espanya sobre el titular real dels béns o drets; o que es facilitin instruments que permeten atreure beneficis sense una activitat econòmica real al país.
La llista de paradisos fiscals haurà de ser actualitzada periòdicament, amb un enfocament dinàmic.
Enduriment de la limitació en efectiu
Una altra mesura que es contempla és la limitació del pagament en efectiu per determinades operacions econòmiques, que passarà de 2.500 a 1.000 euros per al supòsit d’operacions entre empresaris. No obstant això, es manté el límit de 2.500 euros per als pagaments realitzats entre particulars, per evitar l’impacte de la modificació en les economies domèstiques.
A més, es disminueix el límit de pagament en efectiu de 15.000 a 10.000 euros en el cas de particulars amb domicili fiscal fora d’Espanya.
Ampliació de la llista de morosos
Al seu torn, s’introduiran modificacions en el règim de la llista de morosos, per fomentar l’ingrés de deutes per part dels grans deutors amb la Hisenda Pública. D’aquesta forma, el llindar de deute que comporta a la inclusió en la llista baixa d’un milió a 600.000 euros, una disminució que pretén intensificar el pagament del deute tributari.
Així mateix, s’inclouen, a més dels deutors principals, als responsables solidaris, de manera que el retret que implica l’aparició en el llistat arribi en major mesura als veritables responsables dels deutes.
Normes antielusió
Entre altres mesures que contempla aquest avantprojecte de llei trobem la transposició de la directiva europea antielusió fiscal, coneguda com ATAD, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal, que incideixen directament al mercat interior.
Això, en el cas d’Espanya, implica l’enfortiment del règim de transparència fiscal internacional (TFI) i de la denominada imposició de sortida (‘Exit Tax’) per reforçar la tributació a Espanya de rendes que es localitzaven en territoris de baixa fiscalitat, i així evitar la seva deslocalització, i per assegurar que les empreses que es traslladin a un altre país no deixin de tributar per bases imposables que legalment han de quedar gravades a Espanya.
Amb la ‘Exit Tax’ es pretén garantir que, quan una empresa traslladi els seus actius o la seva residència fiscal fora de l’estat, aquest estat gravi el valor econòmic de qualsevol plusvàlua creada al seu territori, encara que la plusvàlua en qüestió encara no s’hagi realitzat al moment d’aquest trasllat d’actius. Així s’aconsegueix que tributin a Espanya les plusvàlues generades quan una societat trasllada la seva residència fiscal a l’estranger.
A més, aquest avantprojecte de llei contempla mesures per alleugerir el volum dels litigis amb els contribuents i fomentar el pagament voluntari. S’introdueixen canvis en el règim de reduccions aplicable a les sancions tributàries i en el règim de recàrrecs per aconseguir una major simplificació, afavorir l’ingrés voluntari i la disminució d’aquests litigis.
Inclou així mateix mesures per reforçar el control dels operadors del joc, que hauran de col·laborar en la lluita contra el frau, i es combatrà el frau en les activitats de joc, inclòs el frau que es pot produir en les apostes esportives.
En concret, l’Agència Tributària crearà una unitat de control de grans patrimonis. També s’està millorant les eines d’anàlisi de risc en l’Agència Tributària, l’obtenció d’informació en fonts obertes o el big data.
Impost sobre transaccions financeres
El Consell de Ministres també ha informat de l’avantprojecte de Llei que crea l’impost sobre transaccions financeres per reforçar el principi d’equitat del sistema tributari i per contribuir a l’objectiu de consolidació de les finances públiques.
Des del 2013, deu països de la UE estan treballant per a la creació d’aquest impost comú en la Unió. Es considera oportú establir a escala nacional aquest impost, però sense abandonar l’objectiu d’establir un gravamen harmonitzat a escala europea.
La configuració d’aquest impost segueix la línia adoptada per països de l’entorn, com França o Itàlia, la qual cosa contribueix a una major coordinació d’aquests gravàmens en l’àmbit europeu.
Es tracta d’un impost indirecte que grava amb un 0,2% les operacions d’adquisició d’accions de societats espanyoles, amb independència de la residència dels agents que intervinguin en les operacions, sempre que siguin empreses cotitzades i que el valor de capitalització borsària de la societat sigui superior als 1.000 milions d’euros. El subjecte passiu és l’intermediari financer que transmeti o executi l’ordre d’adquisició.
Aquestes operacions que se sotmeten a tributació no es trobaven subjectes a cap impost en l’àmbit de la imposició indirecta, per la qual cosa l’establiment d’aquest impost suposa un important avanç en termes d’equitat tributària.
Entre les adquisicions que estaran exemptes d’aquest gravamen, destaquen operacions del mercat primari, les necessàries per al funcionament d’infraestructures del mercat, les de reestructuració empresarial, les que es realitzin entre societats del mateix grup i les cessions de caràcter temporal.
Els subjectes passius hauran de presentar una declaració anual de l’impost.
Impost sobre determinats serveis digitals
El Consell de Ministres també ha informat de l’avantprojecte de Llei pel qual es crea l’impost sobre determinats serveis digitals.
Aquest avantprojecte de Llei va en línia amb la directiva comunitària proposada el passat mes de març per gravar aquests serveis digitals, de manera que Espanya serà el primer país de la UE que s’adapta a l’estructura prevista per aquesta proposta de directiva.
L’objectiu d’aquest gravamen de caràcter indirecte és propiciar que les empreses tributin allí on generen beneficis.
Aquest impost, de caràcter indirecte, contempla gravar serveis digitals en els quals hi ha una contribució essencial dels usuaris en el procés de creació de valor de l’empresa que presta aquests serveis, i a través dels quals l’empresa monetitza aquestes contribucions dels usuaris.
D’aquesta forma, l’impost suposa no gravar els beneficis, sinó el valor incorporat als serveis que es presten, i la seva liquidació tindrà una periodicitat trimestral.
Aquest gravamen es crea perquè hi ha ingressos obtinguts a Espanya per grans empreses internacionals a partir de certes activitats digitals que escapen a l’actual marc fiscal.
Les empreses objecte d’aquest impost seran aquelles amb un import net de la seva xifra de negocis superior als 750 milions d’euros a escala mundial i els ingressos derivats dels serveis digitals afectats per l’impost de les quals superin els tres milions d’euros a Espanya. Aquests llindars ajuden a garantir que només es gravi a les grans empreses i que les pimes no siguin gravades per aquest impost.
L’impost es limita a gravar la prestació de serveis de publicitat en línia; serveis d’intermediació en línia; i la venda de dades generades a partir d’informació proporcionada per l’usuari.
Per tant, es gravarà la publicitat en línia; les plataformes i intermediàries digitals que permetin als usuaris localitzar a altres usuaris i interactuar per prestar un servei o lliurament de béns; i els ingressos per transmissió de dades recopilades sobre els usuaris generats per la informació oferta durant la seva activitat en la plataforma o la venda de metadades.
Queden excloses la venda de béns o serveis entre els usuaris en el marc d’un servei d’intermediació en línia; i les vendes de béns o serveis contractats en línia a través de la web del proveïdor d’aquests béns o serveis en els quals el proveïdor no actua com a intermediari. A més, s’exclouen de l’impost determinats serveis financers.
El tipus impositiu que s’aplicarà serà del tres per cent, en línia amb la proposta de la Comissió Europea, i s’estableix que, per poder aplicar l’impost, l’usuari d’aquests serveis estigui situat en territori espanyol.
