Una planificació fiscal prèvia ajudarà no solament a determinar la càrrega tributària del desplaçament, sinó que també ens servirà per prevenir una sèrie de riscos que subjauen quan es produeix l’expatriació d’un treballador o directiu de l’empresa.
Si com a empresa ens plantegem desplaçar algun dels nostres treballadors o directius, o ens trobem en la posició com a treballadors o directius de ser desplaçats des d’Espanya a l’estranger o viceversa, sense analitzar degudament la incidència fiscal, tant des de la perspectiva del propi treballador desplaçat, com des de la de l’empresa, hem de saber que ens faltarà un dels elements essencials per realitzar una adequada estimació de costos i riscos fiscals que es poden assumir en aquests desplaçaments.
Fiscalitat dels desplaçaments
Per gestionar correctament el desplaçament internacional dels treballadors resulta imprescindible conèixer i valorar de forma adequada les seves implicacions fiscals. En particular, el règim fiscal aplicable en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), en connexió amb l’impost sobre la renda de no resident (IRNR).
El tractament fiscal de nacionals que treballen en altres països, així com d’estrangers que treballen en territori espanyol, és una cosa que cada vegada afecta a més empreses, no solament multinacionals, sinó petites i mitjanes empreses, que destinen als seus treballadors o administradors a altres països durant un període de temps o de forma indefinida.
La normativa fiscal espanyola ha tractat d’afavorir tant el trasllat de treballadors o directius a Espanya, com el d’empleats espanyols a l’estranger. És important per a això conèixer les regles del domicili fiscal de les persones físiques, tenint en compte els règims especials per a aquells que no passin més de cert temps a cada país però triïn tributar a Espanya. A més, existeix un règim tributari opcional per a residents dins de la Unió Europea.
D’altra banda, l’aplicació dels convenis de doble imposició subscrits per Espanya també és crucial a l’hora d’interpretar-los amb el benefici més gran, tant per al desplaçat com per a l’empresa.
Planificació per evitar riscos fiscals
Una planificació fiscal prèvia ajudarà no solament a determinar la càrrega tributària del desplaçament, sinó que també ens servirà per prevenir una sèrie de riscos que subjauen quan es produeix l’expatriació d’un treballador.
En aquest sentit caldrà analitzar:
- La tributació dels rendiments del treball obtinguts a l’estranger en els convenis de doble imposició.
- Doble tributació.
- Els incentius fiscals a la mobilitat internacional de treballadors
- L’exempció de tributació dels rendiments obtinguts per treballs efectivament realitzats a l’estranger.
- El règim de dietes exemptes com a conseqüència de la destinació de treballadors a l’estranger.
- La pràctica de retencions correcta.
- La incidència de la consideració establiment permanent al país de destinació.
- Operacions vinculades / deduïbilitat despeses.
- Manifestació del “exit tax” o “impost de sortida”: depenent del lloc de residència dins del territori espanyol previ a un desplaçament amb canvi de residència a l’estranger, pot ser que hàgim de tributar en l’IRPF per les plusvàlues latents d’accions i/o participacions.
- El règim tributari aplicable als treballadors que perden la residència fiscal a Espanya com a conseqüència del desplaçament
- Les particularitats que es produeixen quan el desplaçament es realitza a un país o territori considerat com a paradís fiscal
