Aquesta resolució, que s’aplicarà sense efectes retroactius en la formulació dels comptes anuals individuals i consolidats dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2015, és un desenvolupament del PGC, el PGC de Pimes i les Normes per a la Formulació dels Comptes Anuals Consolidats, que han d’aplicar obligatòriament totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica. S’aplicarà per a la determinació dels costos dels productes, siguin béns siguin serveis elaborats per l’entitat en tot o en part, amb independència que siguin existències, immobilitzat material o intangible.
L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) ha publicat una nova resolució de 14 d’abril de 2015, que desenvolupa els criteris de determinació del cost de producció, regulats en el Pla General de Comptabilitat, el Pla General de Comptabilitat de Petites i Mitges Empreses i les Normes per a la Formulació dels Comptes Anuals Consolidats, i es fa necessari d’establir una norma que aclareixi els criteris que, amb caràcter general, han de ser tinguts en compte per dur a terme aquesta valoració, partint de l’establert en el PGC i en la resolució de 9 de maig de 2000 de l’ICAC, per la qual s’estableixen criteris per a la determinació del cost de producció.
Àmbit d’aplicació
S’aplicarà sense efectes retroactius en la formulació dels comptes anuals individuals i consolidats dels exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2015, i és d’aplicació obligatòria per a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, que hagin d’aplicar aquestes normes, tant en la formulació dels comptes anuals individuals com en l’elaboració dels comptes consolidats. En aquest cas, els criteris inclosos en la resolució s’aplicaran tenint en compte la situació del grup de societats com a subjecte comptable o entitat que informa.
Afecta les existències i l’immobilitzat
Serà aplicable, amb caràcter general, per a la determinació del cost dels productes –béns i serveis– compresos en les existències, que siguin o hagin estat fabricades o elaborades per l’entitat. També és aplicable per a la determinació del cost de l’immobilitzat, material o intangible, fabricat o construït per l’entitat, en tot o en part.
Cost de producció
La Primera Part del PGC, Marc Conceptual de la Comptabilitat (MCC), i en la Segona Part, Normes de Registre i Valoració (NRV), es fa referència al cost de producció com a criteri de valoració d’elements patrimonials.
D’acord amb els criteris recollits en el PGC, els trets o característiques que delimiten el model per determinar el cost de producció són els següents:
- El cost es quantifica a partir d’un model de costos reals complets incorreguts durant la fabricació, elaboració o construcció del producte;
- El repartiment dels costos indirectes de producció s’ha de realitzar segons el nivell d’utilització de la capacitat normal de producció de l’empresa; i,
- No s’inclouen els costos d’inactivitat o subactivitat de l’empresa respecte a l’exercici (o exercicis) de fabricació, elaboració o construcció.
D’altra banda, en el marc del PGC de 1990, en ocasió de determinades adaptacions sectorials, s’han anat recollint normes específiques en les quals s’al·ludeix al cost de producció aplicable als sectors d’activitat al fet al qual van dirigides aquestes adaptacions, entre d’altres:
- Les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les empreses constructores.
- Les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les federacions esportives.
- Les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les empreses immobiliàries.
- Les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les empreses del sector vitivinícola.
Les empreses que estaven aplicant les adaptacions sectorials del PGC de 1990, en els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2008, estan obligades a seguir el nou PGC, sense perjudici que puguin seguir considerant els criteris inclosos en les adaptacions com un adequat referent interpretatiu en tot allò que no s’oposi al nou PGC o les seves disposicions de desenvolupament.
En aquesta nova resolució de l’ICAC, existeix una norma específica per a empreses constructores, immobiliàries, sector vitivinícola i federacions esportives.
A més, recentment s’ha publicat la resolució de l’1 de març de 2013 de l’ICAC per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries i la resolució de 28 de maig de 2013 per la qual es dicten normes de registre, valoració i informació a incloure en la memòria de l’immobilitzat intangible. Ambdues incideixen també en determinats aspectes relacionats amb el cost de producció.
Sobre la base de tot l’exposat, es dedueix la necessitat de delimitar i establir els criteris per quantificar el cost de producció, mitjançant el desenvolupament de les referides normes de registre i valoració del PGC i, al mateix temps, recollir i aclarir els criteris per determinar el cost de producció inclosos en les diferents adaptacions sectorials del PGC i en les resolucions i consultes emeses per l’ICAC.
Principals novetats
D’entre tots els aspectes regulats en la resolució, podem destacar els següents:
- S’ha d’entendre aplicable tant a existències com a immobilitzats, sense perjudici de les referències explícites realitzades a l’immobilitzat en curs i a les existències que necessitin un període de temps superior a l’any per estar en condicions de funcionament, a l’efecte de regular la imputació de despeses financeres en el cost de producció d’aquests actius.
- La NIC 2 Existències exclou del seu abast als productes agrícoles i forestals, minerals, i als intermediaris de matèries primeres cotitzades, si mesuren els seus inventaris a valor raonable. En la norma espanyola no cal fer aquestes exclusions i, en conseqüència tots aquests productes s’hauran de valorar al cost històric, bé perquè fins al moment no s’ha considerat oportú estendre el valor raonable als productes biològics, o bé perquè el Codi de Comerç impedeix aplicar aquest criteri a les existències dels intermediaris de matèries primeres cotitzades.
- A l’hora de calcular el cost de producció la resolució assenyala que entre altres factors s’hauran de tenir en compte els costos indirectament imputables, en la mesura en què aquests corresponguin al període de producció, construcció o fabricació, es basin en el nivell d’utilització de la capacitat normal de treball dels mitjans de producció i siguin necessaris per a la posada en condicions operatives de l’actiu. Des d’una perspectiva econòmica racional caldria presumir que un actiu es troba en condicions operatives, excepte prova en contrari, quan els ingressos generats en el període de prova excedeixin l’import de les despeses reportades, inclosa la pròpia amortització “teòrica” de l’actiu en què s’hagués incorregut des de la data en què s’inicia la generació d’ingressos.
- S’incorpora el mètode dels detallistes el qual no constitueix en sentit estricte una forma d’estimar el cost de producció, sinó més aviat un procediment per estimar el valor en llibres de les mercaderies al tancament de l’exercici, i per a això, una vegada obtingut el valor l’empresa haurà de comptabilitzar, si escau, la corresponent pèrdua per deterioració si l’import recuperable de les existències resultés inferior al seu valor en llibres.
- S’aclareix que la diferència entre costos directes i indirectes rau en el fet que els primers són els consums de factors inherents o que han de ser assignats, considerant el principi d’importància relativa, a un producte o a diversos productes concrets, ja que és clara la relació existent entre l’element de cost i el producte o productes als quals s’incorpora, mentre que en els costos indirectes aquesta relació no és clara pel que es necessiten uns criteris de distribució per a la seva imputació al producte.
- Es defineixen els costos de subactivitat a partir dels costos indirectes fixos, és a dir, aquells que no varien a curt termini amb el nivell de producció, establint que se’ls haurà d’aplicar la proporció entre l’activitat real i la capacitat normal de producció, entesa com aquella que es donaria en condicions adequades en termes econòmics racionals; definició teòrica que requerirà els corresponents judicis de valor per part del personal directiu de l’empresa, de la qual constitueix una referència adequada la producció que s’espera aconseguir en circumstàncies normals, considerant la mitjana de diversos períodes o temporades, i tenint en compte la pèrdua de capacitat que resulta de les operacions previstes de manteniment.
- Com a novetat cal referir que s’incorpora, en determinades circumstàncies, el tractament de les despeses de recerca com a costos del producte. En principi, les despeses de recerca no són costos incorreguts en la fase d’elaboració, fabricació o construcció de l’actiu i per tant, en una interpretació literal del PGC no haurien de formar part del cost de producció. No obstant això, en una interpretació «àmplia» del concepte de cost del producte tal vegada caldria sostenir que l’amortització de les despeses de recerca és un cost indirecte de producció en la mesura que tingui una relació directa amb el procés productiu. Per contra les despeses de recerca i desenvolupament comptabilitzats com a despeses del període no formarien part del cost de producció.
- A l’apartat dedicat als mètodes de valoració de les existències apareixen canvis de més entitat perquè en el PGC en vigor solament s’admeten dos mètodes de valoració com són el cost mitjà ponderat (CMP), com a mètode prioritari, i el FIFO.
- S’ha inclòs la informació a incloure en la memòria dels comptes anuals. En l’anterior resolució del cost de producció de l’any 2000 els requisits d’informació a incloure en la memòria es trobaven disseminats per les diferents normes, i en la present s’opta per recopilar aquests requeriments en una norma específica. S’afegeixen a més nous requisits en sintonia amb les Normes Internacionals de Comptabilitat, com la referida a les despeses financeres capitalitzades i el tipus mitjà ponderat d’interès.
Altres aspectes a tenir en compte…
- Producció conjunta: si algun dels components obtinguts en la producció conjunta tingués un valor net realitzable negatiu, com pot ser el cas dels residus que no tinguin mercat i hagin de ser objecte d’un procés d’eliminació obligatori, el cost separable del residu se sumarà al cost del producte o productes principals.
- Minvaments obtinguts en el procés de fabricació es consideraran major cost del producte. Minvaments dels productes acabats s’imputaran al compte de pèrdues i guanys.
- Les indemnitzacions per sinistres no formaran part del cost de producció.
- Despeses de comercialització i despeses de venda no formaran part del cost de producció.
- Les despeses posteriors a la venda del producte per devolucions de vendes, garanties de reparació, revisions i altres conceptes anàlegs, no formaran part del cost de producció.
- Les despeses d’emmagatzematge, tret que siguin necessàries en el procés productiu, tampoc es qualificaran de cost del producte.
- Les despeses generals d’administració no formaran part del cost de producció. No obstant això, les despeses específiques d’administració o direcció en què incorre l’empresa clarament relacionats amb el procés de construcció o fabricació del producte s’inclouran en el càlcul del cost de producció.
- Inclusió de les despeses financeres tant de finançament específic com a genèrica.
- Es disminuirà de la despesa financera les subvencions, donacions i llegats específics que s’haguessin rebut per al seu finançament.
- Si part d’aquest finançament ha generat ingressos, s’ha d’entendre que durant el seu període de generació aquests fons no han estat aplicats a finançar l’immobilitzat i, en conseqüència, aquestes despeses no hauran de ser objecte de capitalització en la part proporcional associada al finançament originat dels citats ingressos.
- La capitalització de les despeses financeres se suspendrà durant el termini en què romanguin interrompudes les activitats relacionades amb la fabricació o construcció del bé.
- Les bestretes a llarg termini lliurades a compte d’adquisicions futures queden fora de l’abast d’aquesta norma i, per tant, les despeses financeres relacionades amb el seu finançament no es capitalitzen.
- Quan les diferències de canvi es produeixin en deutes en moneda estrangera destinades al finançament específic de l’immobilitzat en curs o de les existències de cicle llarg de fabricació en curs, s’haurà d’incorporar la pèrdua o guany potencial com a major o menor cost dels actius corresponents, sempre que es compleixin certes condicions.
- Els ràpels per compres s’imputaran directament com a menor valor de les existències que els van causar; si una part d’aquestes existències no es pogués identificar, els ràpels i altres descomptes i similars s’imputaran com a menor valor de les existències identificades en proporció al descompte que els sigui imputable; la resta dels ràpels per compres i altres descomptes i similars es comptabilitzaran com un menor consum minorant les compres de l’exercici.
Es poden posar en contactes amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.