Les vacances anuals estan estipulades en un mínim de 30 dies naturals, és a dir, 2,5 dies per mes treballat, en les quals s’inclouen els diumenges i festius. A més de poder-les gaudir des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, hi ha la possibilitat de dividir-les en parts, sempre que una d’elles duri més de dues setmanes. Els tribunals han establert que el període de descans no es pot iniciar en dia festiu o inhàbil. De la mateixa forma, si les vacances coincideixen amb dies no laborables, aquests es computaran com a temps de descans quan es comptin com a dies naturals i no com a dies hàbils. En general, les vacances s’han de gaudir dins de l’any natural en el qual es reporten, per la qual cosa el dret al seu gaudi caduca a 31 de desembre de cada any.
Ara que estem en ple estiu, tant si el període de vacances coincideix amb el juliol i l’agost, que són les dates més demandades al llarg de l’any, com si són en qualsevol altre mes, cada empresari i treballador ha de conèixer els dies lliures que li corresponen, així com alguns dubtes que inevitablement sorgeixen entorn de les vacances del treballador.
Un dels drets més importants que tenen els treballadors són les vacances, i apareixen regulats en l’Estatut dels Treballadors. Per aquest motiu és molt important conèixer com es regulen les vacances i algunes aplicacions pràctiques.
Quant duren?
El període de vacances anuals retribuïdes, no substituïble per compensació econòmica, serà el pactat en conveni col·lectiu o contracte individual. En cap cas la durada serà inferior a trenta dies naturals. És a dir, 2,5 dies per mes treballat, en les quals s’inclouen els diumenges i festius. A més de poder gaudir-les des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, hi ha la possibilitat de dividir-les en parts, sempre que una d’elles duri més de dues setmanes.
Atenció. Els tribunals han establert que el període de descans no es pot iniciar en dia festiu o inhàbil. De la mateixa forma, si les vacances coincideixen amb dies no laborables, aquests es computaran com a temps de descans quan es comptin com a dies naturals i no com a dies hàbils.
Les vacances es poden pagar en comptes de gaudir-les?
Com a regla general no. S’ha de saber que aquesta durada no pot ser substituïda de forma econòmica, ni es pot acumular. No passa el mateix en el cas d’extinció del contracte; ja que en aquesta situació, si l’empleat no ha pogut gaudir de les seves vacances, sí que té dret a una compensació econòmica equivalent al període que li correspondria.
En el cas de contractes per empreses de treball temporal (ETT) de durada inferior a un any, en finalitzar la relació laboral se solen pagar les vacances si no s’han gaudit.
I en el cas de contracte a temps parcial?
Es té dret a les mateixes vacances que els treballadors que fan la jornada completa. La diferència és que el treballador a temps parcial rebrà durant les vacances el salari corresponent a aquesta jornada parcial, inferior al salari del treballador a temps complet.
Com es fixen?
El període o períodes del seu gaudi es fixaran de comú acord entre l’empresari i el treballador, de conformitat amb l’establert si escau en els convenis col·lectius sobre planificació anual de les vacances.
Atenció. Les vacances s’han de gaudir, tret que el conveni col·lectiu digui el contrari, dins de l’any en el qual es generin, i es perden si no s’han gaudit.
Calendari de vacances: es fixarà en cada empresa. El treballador coneixerà les dates que li corresponguin 2 mesos abans, almenys, del començament del gaudi. Tret que el conveni col·lectiu estableixi un termini superior.
És convenient que s’atorguin les vacances per escrit, per evitar problemes i que l’empresa pugui procedir a un acomiadament disciplinari per abandó del lloc de treball i que no es tingui cap prova que s’està gaudint del període de vacances.
En cas de desacord entre les parts, s’ha d’acudir als tribunals competents que fixaran la data que per al gaudi correspongui i la seva decisió no es podrà recórrer.
Vacances durant una incapacitat laboral o període de baixa mèdica
Quan la planificació anual de les vacances coincideixi amb una incapacitat laboral, bé per maternitat, embaràs o la suspensió del contracte per diverses causes, es té dret a gaudir de les vacances en un període diferent, encara que hagi acabat l’any natural.
No obstant això, en el cas que el període de vacances coincideixi amb una incapacitat temporal per contingències diferents de les assenyalades anteriorment que impossibiliti al treballador gaudir-les, totalment o parcial, durant l’any natural al fet que corresponen, el treballador podrà fer-ho una vegada finalitzi la seva incapacitat (alta) i sempre que no hagin transcorregut més de 18 mesos a partir del final de l’any en què s’hagin originat.
Atenció. D’aquesta manera, si el seu empleat va estar de baixa des del 2 de juny fins al 31 de desembre de 2014 i en 2014 només va fer 15 dies de vacances, haurà de gaudir dels 15 dies restants fins a com a màxim el 30 de juny de 2016.
I en cas d’atur o desocupació?
Quan un treballador és acomiadat, i no ha gaudit de totes les vacances, l’empresa procedirà a pagar-los les vacances no gaudides, i a cotitzar per aquests dies. Pel que en finalitzar el contracte, si es tenen dies de vacances no gaudides, es continuarà d’alta i cotitzant aquests dies.
Per aquest fet, el termini de 15 dies per demanar la prestació o el subsidi per desocupació comença a comptar al moment en el qual s’esgotin aquestes vacances no gaudides.
Una vegada que s’està a l’atur, inscrit com a demandant d’ocupació i rebent la prestació o el subsidi, no es té un dret com els treballadors a les vacances pagades.
Poden caducar?
Sí. En el cas que algun dels treballadors no gaudeixi de tots els dies de vacances de 2014 per altres motius (per exemple, perquè li quedaven un parell de dies i va pensar que els podria traspassar a l’any següent), ara no podrà exigir el seu gaudi.
En general, les vacances s’han de gaudir dins de l’any natural en el qual es reporten, per la qual cosa el dret al seu gaudi caduca a 31 de desembre de cada any. Per tant, tret que pactin el contrari, el treballador haurà perdut el dret a gaudir els dies pendents, i l’empresari tampoc haurà de compensar-li econòmicament per aquests dies no gaudits.
Retribució
La normativa laboral estipula que les vacances anuals han de ser pagades i la seva durada coincideix amb el salari habitual del treballador, sempre que treballi a temps complet.
Les vacances han de ser pagades igual que la resta de mesos, excepte si hi ha conceptes inherents a ocupar el lloc de treball. Per exemple, el plus de transport, que es paga per compensar les despeses que el treballador té per anar a la feina, però si un mes no va a treballar per estar de vacances, no se li pagarà aquest plus.
En aquells contractes de durada determinada, tant la quantia com la durada seran proporcionals al període treballat. No passa igual amb els de temps parcial, com ja hem esmentat abans. En aquest tipus de contracte, tindrà dret igual que la resta d’un mínim de 30 dies naturals, però la quantia ha de ser proporcional a les hores treballades.
Atenció. Si el sou dels seus empleats està format d’una banda fixa i una variable, haurà d’incloure en la nòmina de les vacances una mitjana dels conceptes variables que els hagi estat abonant.
FOGASA. En cas d’insolvència de l’empresa, en ser un concepte salarial, el FOGASA paga les vacances que s’haurien d’haver pagat i que es deuen, però sempre amb els límits que aquest organisme té.
