La reforma del Codi Penal estableix el deure dels administradors socials d’adoptar i executar models eficaços de vigilància i control per a la prevenció de delictes, el compliment dels quals eximeix de responsabilitat penal a la societat (Model de Prevenció de Delictes).
Els recordem que el passat 1 de juliol de 2015 va entrar en vigor la reforma del Codi Penal que obliga a les empreses a adoptar mesures de vigilància i castiga seriosament les que no compleixin. Es tracta d’una qüestió de summa importància per a la seva empresa.
Bàsicament, la reforma traspassa a les empreses la responsabilitat penal pels delictes comesos “en nom o per compte d’aquestes i, en el seu benefici, pels seus representants legals i administradors de fet o de dret”. Així mateix hi ha responsabilitat si el delicte el cometen persones subordinades a aquests representants o administradors per causa de “no haver-se exercit sobre ells el control adient, ateses les concretes circumstàncies del cas”. La responsabilitat subsisteix encara que no es pugui individualitzar la persona física que va cometre l’acció delictiva.
Cal tenir en compte que la responsabilitat penal de la societat pot ser exigible respecte de delictes mediambientals, revelació de secrets, contra la propietat intel·lectual o industrial, transaccions internacionals, estafa, insolvència punible, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, contra els drets dels ciutadans estrangers, danys informàtics, etc.
Per tant, s’obliga als empresaris a adoptar les mesures de vigilància necessàries per evitar que en l’exercici de l’activitat social puguin cometre aquests delictes.
Dit d’una altra forma, es castiga fins amb penes de presó a aquells que incompleixin de forma greu els deures de supervisió, vigilància i control de la seva activitat.
Quines mesures s’han d’adoptar per part dels administradors de l’empresa per evitar aquesta responsabilitat penal?
La reforma del Codi Penal reconeix la possibilitat que la persona jurídica atenuï o eximeixi la seva responsabilitat, sempre que, adopti eficaçment un model de prevenció de delictes (“compliance officer”).
El pla de previsió de delictes ha de comptar amb una sèrie d’elements bàsics com són l’existència d’un compliance officer, un canal de denúncies, un mapa de riscos, un codi de sancions, mesures de reparació, etc. A més, el pla s’ha d’actualitzar constantment i s’ha d’adaptar al funcionament de l’empresa.
Conseqüències greus
La conseqüència directa per a una empresa declarada responsable penalment és la imposició de la sanció penal, no només pecuniàries, sinó també la dissolució, suspensió temporal d’activitats, clausura temporal de locals, prohibició de realitzar determinades activitats dins del seu objecte social, inhabilitació per obtenir subvencions i ajudes públiques i intervenció judicial.
A més de les penes que poden imposar els tribunals de justícia, també existeixen altres conseqüències per a les empreses que poden resultar igualment greus i perjudicials per al funcionament del negoci, com per exemple:
- • Repercussió amb els clients i proveïdors i el prestigi de la societat.
- • Entitats financeres que dificultin o neguin la concessió de crèdit o altres operacions financeres.
- • En cas que es tracti d’una societat cotitzada, conseqüències en el preu de l’acció.
- • Desprestigi social i empresarial en els mitjans de comunicació.
- • etc.
Com pot veure, ens trobem davant d’una qüestió de summa importància, ja que estem parlant de responsabilitats penals i desprestigi empresarial. L’empresa, per tant, ha de ser exquisida en el compliment d’aquestes obligacions per a això s’aconsella un assessorament jurídic especialitzat que el nostre despatx pot oferir-li.