Abans d’abordar les tres formes de cobrament del pla de pensions convé aclarir alguns aspectes referents a la seva fiscalitat. Amb caràcter general, les prestacions percebudes pels plans de pensions tenen consideració de rendiments del treball a efectes de la declaració d’IRPF. És a dir, que caldrà incloure-les a la base imposable general de l’impost i tributaran al tipus resultant un cop aplicada l’escala general, com fem amb el nostre sou.

No obstant això, la forma que triem per cobrar el pla de pensions pot fer que ens beneficiem d’algunes deduccions fiscals. Actualment es contemplen tres opcions de recuperar els Drets Consolidats (aportacions+rendibilitat) al Pla de Pensions: capital, renda i mixta.

En forma de capital. Es percep tot el capital aportat més els rendiments que hagi pogut generar, en un sol pagament, i queda cancel·lat el Fons. Fins fa poc aquesta opció comptava amb importants beneficis fiscals però des de 2007 aquests es van suprimir, tot i que sense caràcter retroactiu.

Actualment, es manté una reducció del 40% sobre les aportacions realitzades amb anterioritat a aquesta data i els seus rendiments, mentre que el 60% restant s’afegiria a la base imposable. El capital aportat i els rendiments obtinguts, a partir de 2007, es sumaran de forma íntegra a la base imposable general de l’IRPF.

En forma de renda. El capital aportat i els seus interessos es perceben de forma periòdica (generalment mensual). Des d’un punt de vista fiscal, aquests diners s’afegeixen a la base imposable general en forma de rendiments del treball. En aquesta opció la renda pot ser: financera o assegurada.

La renda financera és aquella en la qual el fons de pensions es manté fins que el capital s’esgota. El partícip va retirant els diners de manera constant o variable amb un percentatge de creixement acordat i quan queda exhaurit el capital, s’extingeix el Pla. El client podrà triar en tot moment la quantitat anual que desitja rebre i el nombre de terminis. Es pot fer una estimació de la durada i l’interès mínim, tot i que no estan assegurats.

La renda assegurada sí que s’estén fins a la defunció del partícip. La durada i / o un interès mínim estan garantits, encara que per a això cal contractar una assegurança de rendes.

De forma mixta: Suposa cobrar una part en forma de capital i una altra com a renda. Es tracta d’una bona alternativa per aprofitar els avantatges fiscals a què estan subjectes les aportacions realitzades abans de 2007 en cas de recuperar en forma de capital.

És important fer càlculs abans de decidir-se per una opció o una altra, ja que les implicacions fiscals encara poden fer-nos guanyar o perdre diners.

Consulti als nostres especialistes.

En els casos d’unions en règim de separació de béns, el cònjuge té dret a l’usdefruit dels béns del mort, llevat que hi hagi testament que determini una altra cosa. En cas que hi hagi règim de guanys o propietats a nom de tots dos, la meitat dels béns passarien al cònjuge viu. La meitat restant es repartiria entre els hereus.

Després de la mort, els hereus disposen de sis mesos per gestionar l’herència, els quals hauran de complir amb les seves obligacions de liquidació davant l’Agència Tributària.

És aconsellable recórrer a un professional en la matèria perquè, com totes, la nostra legislació té molts angles morts.

No dubti en contactar amb els nostres especialistes.

Una nòmina és el rebut del pagament d’un salari. També és el justificant de les quantitats que vostè, com a treballador, ha pagat a la Seguretat Social i de les retencions practicades com a pagament a compte de l’Impost sobre la Renda de Persones Físiques (IRPF). És un document important que s’ha de revisar sempre i arxivar en un lloc segur.

Una nòmina pot tenir diferents formes, però s’ha d’ajustar al model establert pel Ministeri de Treball i Afers Socials o que estableixi el conveni col·lectiu de l’empresa o del sector.

Consulti amb els nostres assessors si la seva nòmina està confeccionada correctament.

Un cop intentada la conciliació sense acord entre les parts, el treballador pot optar per presentar la demanda davant la jurisdicció social, aportant el justificant del resultat de l’acta de conciliació. El treballador pot comparèixer per si mateix, o conferir la seva representació a un advocat, procurador, graduat social o sindicat i podrà ser defensat per un advocat o graduat social col·legiat.

Des del moment de l’acomiadament, hi ha un termini de 20 dies per presentar la demanda. Es sumen per al còmput els dies que transcorren entre l’endemà a l’acomiadament i el de la presentació de demanda de conciliació, amb els que transcorren entre el dia següent a la celebració de la conciliació i el de la presentació de la demanda al Jutjat Social.

La demanda es formularà per escrit i ha de contenir els següents requisits:

Designació de l’òrgan davant del qual es presenti.

Designació del demandant identificat amb el seu document nacional d’identitat.

Enumeració clara i concreta dels fets sobre els quals tracti la pretensió.

Lloc de treball, categoria professional, característiques particulars si n’hi ha del treball que es realitzava abans de produir-se l’acomiadament, salari, temps i forma de pagament i antiguitat a l’empresa.

Data d’efectivitat de l’acomiadament i forma en què es va produir.

Si el treballador té o ha tingut l’any anterior a l’acomiadament la qualitat de representant legal o sindical dels treballadors.

Si el treballador es troba afiliat a algun sindicat, en el cas que al·legui la improcedència de l’acomiadament perquè s’ha fet sense la prèvia audiència dels delegats sindicals, si n’hi ha.

Si el demandant litiga per si mateix, designarà un domicili a la localitat on resideixi el jutjat o tribunal, en el qual es practicaran totes les diligències que s’hagin d’entendre amb ell.

La súplica corresponent

Data i signatura.

Consulti amb els nostres assessors tots els seus dubtes al respecte.

A l’efecte de l’IRPF, només s’admeten de forma íntegra com a despeses (manteniment, combustible, assegurança, etc.) els dels autònoms dedicats a activitats de transport de viatgers, mercaderies, ensenyament de conductors o activitats comercials, el que inclou a taxistes, transportistes, repartidors, missatgers, autoescoles, agents comercials i representants. Els altres autònoms poden deduir aquestes despeses només a través de l’IVA i fins a un 50%.

Per ampliar aquesta informació no dubti en contactar amb els nostres assessors especialitzats.

El primer pas per assegurar que el seu projecte empresarial tindrà èxit és analitzar la seva idea de negoci. Tot i que cregui que la seva idea està molt pensada, creiem que sempre hi ha aspectes que es poden millorar i que poden ser claus en el desenvolupament del seu projecte empresarial.

L’ajudem a identificar els principals punts forts de la seva proposta, i els punts febles, perquè pugui valorar-los i reorientar-los.

Consulti sense compromís la seva proposta de negoci als nostres assessors especialitzats.